miércoles, 28 de noviembre de 2007

BON DIA BARCELONA


A vegades despertes feliç de conèixer tot el que t'envolta i a vegades voldries no haber-ho conegut mai. A vegades ets sents feliç i malament de sentir-t'hi. Són sentiments contradictoris que no saps com, però que no pots evitar, com l'odi, l'amor, la ràbia, la gelosia...
Em fa ràbia que quan se'm caigui la torrada sempre caigui amb la banda de la mantega al terra (però ara ja sé que m'he de comprar una taula més alta pq això no passi).
Em molesta moltíssim que la gent mengi amb la boca oberta o que quan tragui se senti un soroll equiparable al de la canyeria del lababo quan s'empassa la...
No soporto ficar-me dins el llit i que els llençols tinguin arrugues. No m'agrada que quan et disposis a llençar quelcom a les escombraries o al reciclatge no puguis pq la bossa està a punt d'explotar. Odio que trobis el rastre masculí de la deixadesa humana quan vagis a fer un pipí.
No aguanto gens ni mica que la nevera estigui desordenada o bruta i que es deixin les coses de qualsevol manera a qualsevol lloc.
Sí, potser sóc una mica maniàtica de l'ordre i la neteja, però si volgués viure en el desordre i la brutícia viuria amb els nois que okupes les cases o amb els gitanos de la mina.
Estic farta, vull un pis ja!!

1 comentario:

Altea dijo...

Maniàtica de l'ordre? No vull ni pensar com deu estar el teu pis perquè cridis com una boja que vols un pis ja!!! Ara que quan vinguis a veure'm avisa'm amb temps que jo sí que sóc desordenada i necessito arreglar la meva habitació, perquè aviat hauré de fer-m'hi un lloc rollo machete en mano per poder-hi entrar... Besitos, preciosaaaa!!!