B-O-N-I-S-S-I-M-!!!!!!!!!!! JOJOJOJOJOJO!!!!!

Gràcies Laura!!!!

Érase una vez un trabajo ideal...
Així és com vaig començar la meva experiència laboral a IDOM. Al principi pintava d’allò més interessant, però amida que van passar els dies, és va anar truncant la història. Ara per ara, tan sols estic desitjant marxar.
Em sap greu per dues raons: he aconseguit fer alguna que altra amistat que espero que segueixi endavant i no he pogut complir els meus objectius laborals. Aquest últim punt s’està començant a convertir en un habitual als meus llocs de feina, serà que no trio bé? Però una cosa sí és certa, m’alegro d’haver-me topat amb aquesta gent.
Sempre intento exprimir el millor de tot arreu i en trec resultats: de l’anterior feina em quedo amb dos joyas de la corona que no sé què hauria fet sense ells en esos tiempos de guerra, i aquí n’he tret una joieta que m’ha donat la oportunitat de millorar. Anamari, Dani, Laura: GRÀCIES!!
(Altea, ja veus que em costa, però a poc a poc em vaig acostumant, jejejeje!!!!)

Ara torno a començar de nou: nova feina, nous companys, noves directrius, nous objectius, nou horari... I no és que em faci mandra, però voldria deixar ja de canviar i trobar un lloc on sigui feliç. A veure si aquest cop l’encerto!



P.S.: Ala, ja he actualitzat, ara ja no em podràs dir res. : P