COSES QUE ET FAN PENSAR EL MÓN ON VOLEM VIURE...

1. Quan arribes al punt d'introduir el teu password al temporitzador del microones.

2. No jugar desde fa anys al solitari amb cartes reals.

3. Tenir una llista de 15 números de telèfon per trucar a una família de 3 persones.

4. Enviar un correu a un company que treballa a la taula del costat de la teva.

5. Perdre el contacte amb alguns amics i familiars perquè no tenen una adreça de correu electrònic.

6. Arribar a casa després d'un dia de feina i respondre al telèfon com si encara estiguéssis a la oficina.

7. Apretar el zero del telèfon de casa per agafar línia.

8. Tots els anuncis de TV sobreimpressionen una adreça web a la pantalla.

10. Tenir un atac de pànic si surts de casa sense el mòbil i tornar per agafar-lo.

11. Aixecar-se pel matí i, abans de prendre el cafè, anar a l'ordinador a veure si s'ha descarregat alguna cosa a l'Emule.

12. Inclinar el cap per somriure :-)

13. Estar llegint aquest text, estar d'acord i somriure...

14. Estar massa ocupat per adonar-se que no hi ha el número '9' a aquesta llista.

15. Comprovar de seguida si hi havia o no el 9 a la llista!

CONSELL:

Quan la teva feina et tingui fart/a, estiguis a punt d'agafar una depressió i, a la teva empresa res funcioni com voldries, fes això: Atura't a la primera farmàcia que vegis i compra un termòmetre rectal 'Johnson and Johnson' (només d'aquesta marca). Obre'l i llegeix les instruccions. Trobaràs aquesta frase: 'cada termòmetre rectal Johnson and Johnson ha estat provat personalment a la nostra fàbrica'. Llavors tanca els ulls i repeteix en veu alta 5 cops seguits: 'estic content de no treballar al departament de qualitat de Johnson and Johnson'!!!! I ARA RIU! I recorda sempre que hi ha feines pitjors que la teva...

BON DIA BARCELONA


A vegades despertes feliç de conèixer tot el que t'envolta i a vegades voldries no haber-ho conegut mai. A vegades ets sents feliç i malament de sentir-t'hi. Són sentiments contradictoris que no saps com, però que no pots evitar, com l'odi, l'amor, la ràbia, la gelosia...
Em fa ràbia que quan se'm caigui la torrada sempre caigui amb la banda de la mantega al terra (però ara ja sé que m'he de comprar una taula més alta pq això no passi).
Em molesta moltíssim que la gent mengi amb la boca oberta o que quan tragui se senti un soroll equiparable al de la canyeria del lababo quan s'empassa la...
No soporto ficar-me dins el llit i que els llençols tinguin arrugues. No m'agrada que quan et disposis a llençar quelcom a les escombraries o al reciclatge no puguis pq la bossa està a punt d'explotar. Odio que trobis el rastre masculí de la deixadesa humana quan vagis a fer un pipí.
No aguanto gens ni mica que la nevera estigui desordenada o bruta i que es deixin les coses de qualsevol manera a qualsevol lloc.
Sí, potser sóc una mica maniàtica de l'ordre i la neteja, però si volgués viure en el desordre i la brutícia viuria amb els nois que okupes les cases o amb els gitanos de la mina.
Estic farta, vull un pis ja!!

NUEVO DICCIONARIO DE LA REAL ACADEMIA



CAMARÓN: Aparato enorme que saca fotos.
DECIMAL: Pronunciar equivocadamente.
ESGUINCE: Uno más gatorce.
ESMALTE: Ni lune ni miélcole si eres chino.
ONDEANDO: Onde estoy.
SORPRENDIDA: Monja en llamas
BECERRO: Que ve u observa una loma o colina.
BERMUDAS: Observar a las que no hablan.
TELEPATÍA: aparato de TV para la hermana de mi mamá.
TELÓN: Tela de 50 metros ... o más.
ANOMALO: Hemorroides.
NITRATO: Ni lo intento.
NUEVAMENTE: Cerebro sin usar.
TALENTO: No ta rápido.
INESTABLE: Mesa inglesa de Inés
ATIBORRARTE: Desaparecerte.
BERRO: Bastor Alebán.
BARBARISMO: Colección exagerada de muñecas barbie.
POLINESIA: Mujer Policía que no se entera de nada.
CHINCHILLA: Auchenchia de un lugar para chentarche.
DIADEMAS: Veintinueve de febrero.
DILEMAS: Háblale más.
MANIFIESTA: Juerga de cacahuetes.
MEOLLO: Me escucho.
CACAREO: Excremento del preso.
CACHIVACHE: Pequeño hoyo en el pavimento que está a punto de convertirse en vache.
ELECCIÓN: Lo que expelimenta un oliental al vel una película polno.
ENDOSCOPIO: Me preparo para todos los exámenes excepto para dos.

B-O-N-I-S-S-I-M-!!!!!!!!!!! JOJOJOJOJOJO!!!!!

Gràcies Laura!!!!

Érase una vez un trabajo ideal...
Així és com vaig començar la meva experiència laboral a IDOM. Al principi pintava d’allò més interessant, però amida que van passar els dies, és va anar truncant la història. Ara per ara, tan sols estic desitjant marxar.
Em sap greu per dues raons: he aconseguit fer alguna que altra amistat que espero que segueixi endavant i no he pogut complir els meus objectius laborals. Aquest últim punt s’està començant a convertir en un habitual als meus llocs de feina, serà que no trio bé? Però una cosa sí és certa, m’alegro d’haver-me topat amb aquesta gent.
Sempre intento exprimir el millor de tot arreu i en trec resultats: de l’anterior feina em quedo amb dos joyas de la corona que no sé què hauria fet sense ells en esos tiempos de guerra, i aquí n’he tret una joieta que m’ha donat la oportunitat de millorar. Anamari, Dani, Laura: GRÀCIES!!
(Altea, ja veus que em costa, però a poc a poc em vaig acostumant, jejejeje!!!!)

Ara torno a començar de nou: nova feina, nous companys, noves directrius, nous objectius, nou horari... I no és que em faci mandra, però voldria deixar ja de canviar i trobar un lloc on sigui feliç. A veure si aquest cop l’encerto!



P.S.: Ala, ja he actualitzat, ara ja no em podràs dir res. : P

Avorrida com una ostra!!!! Venir a treballar a l’agost és horrible!! No hi ha quasi feina, però tampoc puc fer una altra cosa, així que m’he dit: “Calla, vaig a escriure alguna coseta al blog...”

Afortunats aquells que tenen vacances, com l’Altea, que se’n poden anar dia sí i dia també de farra i després quan els truco van amb la turca (i no és una dona) i acabo parlant amb els amics que els acompanyen, també turcs.

Benaventurats els qui poden gaudir de la companyia d’una piscina i una platgeta com déu mana.

Ara bé, quan tothom estigui deprimit pq comença a currar de nou, jo marxo de vacances... ale, ale... o a fer el que l’economia permeti en aquell moment. De moment hauré de conformar-me amb anar a currar, no fotre ni brot i cobrar a final de mes. Ja em buscaré algun entreteniment per passar les hores.

Un peto!!

LOS SIMPSON… DA, DA, DA, DA, DAAA, DA, DA, DA, DA, DA, DA, DA. DA DA, DA, DA, DAAA, DA, DA, DA, DA.

Pues si, por fin he visto la película de los Simpson, que por cierto, prefiero la serie mil veces. Si es cierto que tiene algún gac gracioso, pero no es lo que me esperaba ni de lejos. La sustitución de Troy Mcclure por Tom Hanks no me ha parecido nada acertada. La historia está bien, pero lo han enfocado demasiado a gran pantalla en lugar de haber hecho como decían, un capítulo largo. El malo ya no es el Sr. Burns, ahora es la EPA, Empresa de Protección Ambiental. ¿¿¿Y dónde está el lado malo de Bart??? Nada, que a los super-seguidores de esta serie, o al menos yo, nos hemos quedado con las ganas de ver a los verdaderos Simpson.