martes, 30 de enero de 2007

SI ACONSEGUIEXES RESPONDRE TOTES LES PREGUNTES SOBRE EL CLUB ESPORTIU EUROPA, ENTRES EN EL SORTEIG D’UNA NIT DE PUTES AMB LA JUNTA AL LLOC QUE TU TRIÏS:


Què se n’ha fet de tots aquells matins en que anava a veure futbol? On són les promeses que ens havien fet? Qui es va endur els diners o no els va declarar? Qui va mentir als socis i els va alçar la mà? Per què desapareixen bufandes, gorres, paraigües, clauers, pins...? Qui va decidir pujar fins l’engany la quota de soci? De què han servit els esforços de molta gent que ha acabat fugint? Qui va prendre la decisió de fer pagar més als pares per que els seus fills entrenin i juguin abotifarrats en camps i vestuaris? Què fa que a les reunions de junta no es tractin temes prou importants pels socis, però si que es tractin temes prou importants per a alguna gent de la junta? Qui ens mostrarà la veritat d’un club que fa pudor a podrit, com les seves instal·lacions i les cadires de tribuna, on és més important enganxar-hi una etiqueta del AVUI que netejar els racons que són plens de porqueria? Per què ningú demana una relació de socis, per demostrar de veritat qui és soci, qui és pare de nen que juga i a qui se li regala el carnet? Quan acabarà la màfia amb les invitacions del club? Quants diners va costar el desplaçament a Holanda? Per què descompten els diners que costa un talonari de loteria de la mensualitat dels treballadors del club sense preguntar si en volen vendre? Per què s’aprofiten de la web quan els interessa i quan ja n’han tret tot el profit se’n desentenen? A cas els socis no valen res pel club i no són capaços de cuidar-los i mimar-los com es mereixen, o creuen que si ho fan, l’afició deixarà de recolzar? Per què no són obertes les tres portes d’accés al camp quan finalitzen els partits i sempre toca sortir per la que pitjor et va?

lunes, 22 de enero de 2007

Hoy voy a dedicarme a hablar de un club de fútbol y uno de sus personajes más devotos:

L’ Europa sempre ha estat lligat a mi d’una manera especial, tot i que ara he perdut el costum d’anar al camp cada diumenge de partit. Sempre hi havia anat sola, amb el meu avi o companys, però de fa uns anys cap endavant, he fet un parell d’amics. Un d’ells és el personatge de la jornada.
Molta gent el coneix pel cognom (Garreta), altres pel nom (Àngel), altres per ‘aquell que fa fotos a l’ Europa’ i altres simplement no el coneixen i punt (que ara tampoc cal que se li pugin els fums).
Jo, sense ser-n’hi conscient, el vaig conèixer a la Plaça Joanic, on jugàvem quan érem petits els nens del barri. I ens tornàrem a trobar a l’ Europa passats uns anyets. Va ser un gran amic durant un temps i després es van refredar les coses. És un gran seguidor de l’ Europa, creador de la seva pàgina web, encarregat de la premsa del club i d’altres afers no detallats. S’ha endut grans decepcions amb molta gent relacionada amb el club i grans alegries, però fins avui, encara no ha llençat la tovallola (i dubto q ho faci, més q res perquè no va amb la seva manera de ser). És un personatge ben curiós: la manera en que afronta les coses que li passen, com les assumeix i amb la tranquil·litat que el caracteritza (no sempre, clar, tothom té el seu límit). M’agrada la seva visió d’amistat i em sap greu tot el que li hagi pogut ocasionar la meva visió d’amistat, sé que sóc difícil. Si voleu contactar amb ell el trobareu allà on sigui l’ Europa, és fàcil de distingir, sempre va amb una càmera de fotos a la mà i acostuma a quedar-se quiet en un lloc a que li vingui la imatge del partit. Si algú li fa mal acostuma a reivindicar-ho i no li fa cap gràcia que es fiquin amb la seva web (desenganyem-nos, Àngel, la web de l’ Europa és més teva que del club). Li agrada quasi bé tot: fer-se fotos amb el Papa, parlar amb els amics tot i que només ho faci ell, riure, estimar, apreciar, sempre li ha fet gràcia la manera en que dic ‘no’, etc... Excepcions: que se li toqui la orella en públic i altres detalls. De fet l’ Europa no sap el que es perd, no el saben gaudir en la seva totalitat, i he dit gaudir, no aprofitar, que d’això n’hi ha que en saben molt en aquest club.
Crec que he trobat la imatge perfecte per definir-lo : P

jueves, 18 de enero de 2007

Atenció al que l'Ajuntament de Barcelona cita a la seva pàgina web:


"Aprovat el projecte de millora dels jardins del Pou de la Figuera
18/01/2007 12:51 h.


La Comissió de Govern ha donat el vist i plau a l'aprovació inicial del projecte de remodelació de la ronda del Mig, entre el carrer de Balmes i la plaça de Lesseps. El projecte, que forma part del programa de millora de la qualitat de l'espai púbic, té un pressupost de 15 milions d'euros i un termini d'execució de 21 mesos."
Què fort!!!! JAJAJAJAJA!!!!

lunes, 15 de enero de 2007

CAMPEONES, CAMPEONES, OE, OE, OEEEE!!!!!!!!

Quina semaneta!!! Va començar el dijous amb el partit de la penya de l'Euroleague amb el Macabi Tel-Aviv!! Un partidàs guanyat als últims dos minuts. M'ho vaig passar de conya!! Al final del partit uns seguidors del Macabi ens van perseguir pq volien canviar les bufandes, però clar, la primera impressió va ser la de sentir-nos amenaçats, jejejee...

El dissabte nit: el millor derbi que he vist des de fa molt de temps!! Tot i que haguéssim perdut hagués estat genial, però VAM GUANYAR!!!!! 3-1, quin resultat! I això que molta gent el donava per dat i veneït, babaus!! Vaig anar al camp amb el meu germà (en teoria estava castigat sense cap partit, però veure guanyar a l'espanyol amb aquest resultat al barça és quelcom que no es veu molt sovint, i jo mateixa no m'ho hagués perdonat). Hi havia un ambientazo de la òstia, va ser genial, la gent i els jugadors estaven molt motivats. També van venir la meva cosina i el meu tiet, són culés. Em van dir que s'ho havien passat molt bé, però no estaven molt convençuts...
La tornada a casa va ser genial, tot el camí pitant. La part més negra del dia va ser que quant estàvem a punt d'arribar a gràcia, uns seguidors del barça (=niñatos que lo que necesitan es un buena paliza que les deje tiraos en el suelo un par de días) ens van començar a insultar des d'una cantonada mentre estàvem aturats en un semàfor, covards. Un d'ells, el més sensat, dient que paressin i els demés, amb les caputxes i bufandes dl barça tot tapats, em va entrar el riure. Són patètics.

El diumenge a la tarda, Penya-Bruesa. També guanyat i classificats per la copa del rei!! Som cullunuts!!!

Va anar tot rodó!!!! I ja tinc llit nou, enorme i comodíssim!!!!!!!

:)

viernes, 12 de enero de 2007

Si, si, si!!!!!!!!!!! Es mío, es mío, na, na, na... Toma, toma y toma!

Lo tengo, por fin, entre mis brazos, todo, entero, para mí solita, para disfrutarlo en la cama o en el sofá... mmmm.... buff, me tiemblan las rodillas sólo de pensarlo, qué emoción...

Dios!!! No puedo creerlo!!!

Me toca sesión intensiva de visionamiento de todas las temporadas de Friends!!!!!!!


Ni en mis mejores sueños podía imaginar esto!!! Ni mi Triche tampoco!!!!! Què fort tia!!!


Recordo algunes tardes de divendres que no teníem classe a casa la Maria del Mar menjant pizza i olives i veient la serie. I ara la tinc tota a casa!!!


La emoción me corroe!!

martes, 9 de enero de 2007

YA VIENEN LOS REYES....

Bueno, creo que lo mejor será hacer un resumen de cómo he pasado estos días:
Las fiestas de Navidad sólo me gustan por dos motivos: la comida y los regalos. Quizás suene un poco superficial, pero lo del rollo del nacimiento de Jesús y todas esas pamplinas hace tiempo (exactamente unos 20 años) que no me interesan. Evidente respeto todo tipo de pensamiento, mientras no sea único y tautológico, pero tantos años conviviendo con monjas te enseña mucho.
Estas fiestas las solemos pasar toda la familia en casa de mis abuelos maternos ‘els avis’. Somos entre 12 y 16 cada día festivo, excepto en reyes y el año nuevo, y la mesa es espectacular, igual que la olla de caldo de Navidad, con sus butifarras, sus pelotas con piñones, sus huesos... mmmmmmmm........ Lo mejor de todo, para mí, es el pica-pica, todos los platitos y tarrinas puestos estratégicamente: olivas, almejas, pepinillos en vinagre, atún, tostadas con 5 tipos de paté, sobrasada y caviar, gambas saladas, langostinos, berberechos, mejillones en escabeche, patatas fritas, dátiles con beicon, espárragos con mayonesa y patas de cangrejo rebozadas con salsa rosa. Creo que no me dejo nada.
La cena de fin de año es mucho más ligerita: pan de pagés con embutidos varios y tortillas de patatas. Luego tocan las uvas y hay que estar atento, aunque creo que lo hacen porque, después de haber pasado tres días comiendo como cerdos, las cenas hay que aligerarlas. Esa noche la suelo pasar en casa con buena compañía ;)
Pero lo mejor de todo es el día de reyes: me encanta regalar cosas y ver qué caras hacen al abrir los regalos, y me encanta la ilusión que le ponen los niños. Claro está, también me gusta que me sorprendan regalándome cosas inesperadas totalmente.

¿Què us han portat els reis? :)

El post de hoy (del 15-12-06) dedicado a DANI (el meu cosí).

En el fondo es un chaval simpático (jejejeje), cariñoso y más listo de lo que se creen todos. Tengo gratos recuerdos de los momentos que hemos pasado juntos, que quieras que no fueron y son horas y horas de convivencia en ca la iaia. Me veo obligada a comentar alguno de estos momentos, siempre desde el cariño y el afecto que él sabe que le tengo ;P
Yo, personalmente, le aprecio por no acongojarse del mundo cuando se reía de él, y superar esa dificultad con creces. No todos son capaces de hacerlo.

Uno de los momentos más divertidos que nunca jamás podré olvidar:

Mi primo 1-2 años, yo 5-6 años (o quizás menos). Él en una esquina de la cuna de hierro de antaño y yo mirando de lejos, no sé exactamente qué estábamos haciendo, cuando de repente, se volcó la cuna y cayó de cabeza, quedando atrapado en el interior, como en una cárcel. Lo único que pude hacer en ese momento fue reír más de lo que mis pulmones me permitían, casi sin poder respirar. Dios!! Qué risa!!! Fui a buscar a mi abuela, que lo rescató heroicamente y le intentó curar el chichón. Qué momentos...

Otro gran momento fue cuando, jugando en el balcón de casa de mi abuela los dos, se sentó encima de un gran cactus que había en un rincón. Creo que no supo qué era un cactus hasta ese día. Lloró y lloró y yo reí y reí.

Podría contar mil historias parecidas jugando en el pasillo con la pelota típica de plástico colgada infinitas veces en el tejado del mercado, jugando con su padre encima de una manta estirada en el suelo, observando la cabra bailando en el taburete, jugando a fútbol en la acera del mercado...

Pues ala, ahí va.
http://utgespace.spaces.live.com/?owner=1

lunes, 8 de enero de 2007

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡YA ERA HORA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Hace casi un mes que no podía acceder a mi cuenta, motivo: la nueva versión del blogger. No sé qué pasó cuando intenté acceder en la versión antigua y no me dejaba, en mi cuenta no aparecía ningún blogg. Envié un mensaje a ‘blogger help’ y hoy mismo me han contestado :D Me encanta que las cosas salgan bien...
Hoy por fin puedo escribir todo aquello que me quedó por decir, así que manos a la obra, que hay mucho que hacer!!!

Por lo cierto! Feliz año 2007 a todos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!