Hoy voy a dedicarme a hablar de un club de fútbol y uno de sus personajes más devotos:
L’ Europa sempre ha estat lligat a mi d’una manera especial, tot i que ara he perdut el costum d’anar al camp cada diumenge de partit. Sempre hi havia anat sola, amb el meu avi o companys, però de fa uns anys cap endavant, he fet un parell d’amics. Un d’ells és el personatge de la jornada.
Molta gent el coneix pel cognom (Garreta), altres pel nom (Àngel), altres per ‘aquell que fa fotos a l’ Europa’ i altres simplement no el coneixen i punt (que ara tampoc cal que se li pugin els fums).
Jo, sense ser-n’hi conscient, el vaig conèixer a la Plaça Joanic, on jugàvem quan érem petits els nens del barri. I ens tornàrem a trobar a l’ Europa passats uns anyets. Va ser un gran amic durant un temps i després es van refredar les coses. És un gran seguidor de l’ Europa, creador de la seva pàgina web, encarregat de la premsa del club i d’altres afers no detallats. S’ha endut grans decepcions amb molta gent relacionada amb el club i grans alegries, però fins avui, encara no ha llençat la tovallola (i dubto q ho faci, més q res perquè no va amb la seva manera de ser). És un personatge ben curiós: la manera en que afronta les coses que li passen, com les assumeix i amb la tranquil·litat que el caracteritza (no sempre, clar, tothom té el seu límit). M’agrada la seva visió d’amistat i em sap greu tot el que li hagi pogut ocasionar la meva visió d’amistat, sé que sóc difícil. Si voleu contactar amb ell el trobareu allà on sigui l’ Europa, és fàcil de distingir, sempre va amb una càmera de fotos a la mà i acostuma a quedar-se quiet en un lloc a que li vingui la imatge del partit. Si algú li fa mal acostuma a reivindicar-ho i no li fa cap gràcia que es fiquin amb la seva web (desenganyem-nos, Àngel, la web de l’ Europa és més tev
a que del club). Li agrada quasi bé tot: fer-se fotos amb el Papa, parlar amb els amics tot i que només ho faci ell, riure, estimar, apreciar, sempre li ha fet gràcia la manera en que dic ‘no’, etc... Excepcions: que se li toqui la orella en públic i altres detalls. De fet l’ Europa no sap el que es perd, no el saben gaudir en la seva totalitat, i he dit gaudir, no aprofitar, que d’això n’hi ha que en saben molt en aquest club.
L’ Europa sempre ha estat lligat a mi d’una manera especial, tot i que ara he perdut el costum d’anar al camp cada diumenge de partit. Sempre hi havia anat sola, amb el meu avi o companys, però de fa uns anys cap endavant, he fet un parell d’amics. Un d’ells és el personatge de la jornada.
Molta gent el coneix pel cognom (Garreta), altres pel nom (Àngel), altres per ‘aquell que fa fotos a l’ Europa’ i altres simplement no el coneixen i punt (que ara tampoc cal que se li pugin els fums).
Jo, sense ser-n’hi conscient, el vaig conèixer a la Plaça Joanic, on jugàvem quan érem petits els nens del barri. I ens tornàrem a trobar a l’ Europa passats uns anyets. Va ser un gran amic durant un temps i després es van refredar les coses. És un gran seguidor de l’ Europa, creador de la seva pàgina web, encarregat de la premsa del club i d’altres afers no detallats. S’ha endut grans decepcions amb molta gent relacionada amb el club i grans alegries, però fins avui, encara no ha llençat la tovallola (i dubto q ho faci, més q res perquè no va amb la seva manera de ser). És un personatge ben curiós: la manera en que afronta les coses que li passen, com les assumeix i amb la tranquil·litat que el caracteritza (no sempre, clar, tothom té el seu límit). M’agrada la seva visió d’amistat i em sap greu tot el que li hagi pogut ocasionar la meva visió d’amistat, sé que sóc difícil. Si voleu contactar amb ell el trobareu allà on sigui l’ Europa, és fàcil de distingir, sempre va amb una càmera de fotos a la mà i acostuma a quedar-se quiet en un lloc a que li vingui la imatge del partit. Si algú li fa mal acostuma a reivindicar-ho i no li fa cap gràcia que es fiquin amb la seva web (desenganyem-nos, Àngel, la web de l’ Europa és més tev
a que del club). Li agrada quasi bé tot: fer-se fotos amb el Papa, parlar amb els amics tot i que només ho faci ell, riure, estimar, apreciar, sempre li ha fet gràcia la manera en que dic ‘no’, etc... Excepcions: que se li toqui la orella en públic i altres detalls. De fet l’ Europa no sap el que es perd, no el saben gaudir en la seva totalitat, i he dit gaudir, no aprofitar, que d’això n’hi ha que en saben molt en aquest club.Crec que he trobat la imatge perfecte per definir-lo : P
No hay comentarios.:
Publicar un comentario